ENLLAÇOS IMPORTANTS QUE M' HAN AJUDAT A FER AQUEST BLOG:
dijous, 24 de maig del 2012
GRIP
És una malaltia infecciosa aguda que
afecta a les vies respiratòries.
És molt contagiosa i s’ estén normalment a l’
hivern, per epidèmies.
Pot ser molt perjudicial per: persones que pateixen
alguna malaltia crònica, i els infants.
CAUSES
I VIES DE TRANSMISSIÓ:
Infecció vírica produïda per l’Influenzavirus.
Distingim 3 gèneres:
El contagi dels 3 virus es produeix per
transmissió d’una persona a una altra, pel contagi directe, a través de petites
gotes en parlar, tossir o esternudar.
El virus entra per la via respiratòria.
A
|
És el més greu i el responsable de la major part de les
epidèmies.
Van canviant contínuament, per la qual cosa la
immunitat per a tota la vida és possible i cada pocs anys sorgeixen noves
epidèmies del virus mutat, del qual la gent no és immune.
|
B
|
Canvia amb menys freqüència.
Els seus brots i epidèmies son menys greus menys
freqüents i més localitzables.
|
C
|
El més benigne i menys comú.
Produeix una immunitat permanent
|
PERÍODE
D’ INCUBACIÓ:
Al cap d’ uns 3 dies d’ haver entrat e
contacte amb el virus.
SIMPTOMATOLOGIA:
Presenta febre, calfreds, mal de cap, dolors
musculars, prostració, i tos intensa persistent, nàusees i pèrdues de gana.
Dura 4 o 5 dies tot i que el cansament i la
tos s’ allarguen uns dies més.
TRACTAMENT:
No hi ha tractament específic per combatre-la.
Es poden alleujar els símptomes amb un
analgèsic que no contingui àcid acetilsalicílic, i si puja la febre
antitèrmics.
PREVENCIÓ
I IMMUNITZACIÓ:
Es prevé mitjançant la vacunació.
Cada any s’ ha de fabricar la vacuna perquè el
virus es variable.
Recomanable vacunar la població considerada de
risc ( infants amb malalties cròniques)
No s’ ha d’ administrar la vacuna a infants
menors de 6 mesos
página web interesant:
OTITIS MITJANA
És una
infecció aguda crònica de l’ orella mitjana, molt freqüent durant la infància.
CAUSES I VIES DE CONTAGI:
La causa
sol ser per bacteris de tipus:
streptococcus, pneumoniae o
Haemophilus
influenzae
Aquets bacteris arriben a l’ orella mitjana a
través de la trompa d’ Eustaqui, normalment per la disseminació d’una infecció des
de la gola.
Qui ha
patit aquestes infeccions els
primers anys de vida, està exposat a que torni cada cop que tingui infecció de
gola.
SIMPTOMATOLOGIA:
És dona després d’ una rinofaringitis.
El pacient té mal d’ orella i una possible supuració
Manifesta: elevació de la temperatura, rebuig als aliments, vòmits,
diarres i pèrdua de pes.
TRACTAMENT:
Simptomàtic contra el dolor i antibiòtics específics.
Es pot alleujar el malestar recolzant la orella infectada
sobre un drap sec calent.
COMPLICACIONS O SEQÜELES:
POT DERIVAR -> trastorns auditius crònics com un
dèficit en l’audició( pot produir una sordesa irreversible) supuració crònica,
etc.
PREVENCIÓ:
Evitar l’ entrada d’ aigua a les orelles i extremar la higiene en aquesta zona.
Tenir les orelles ben abrigades especialment en climes freds
DEIXO L' ENLLAÇ DE LA REVISTA CONSUMER, TENEN TEMES MOLT INTERESANTS.
CONJUNTIVITIS
La conjuntivitis
és la malaltia ocular més freqüent en infants..
És una
inflamació de la mucosa conjuntiva que recobreix l’ interior de les parpelles i
l’ exterior del globus ocular, excepte la còrnia
CAUSES I VIES DE CONTAGI:
Causes: Inflamació, al·lèrgia
o un traumatisme
Les infeccions per virus
i bacteris són molt contagioses i es podenpropagar amb rapidesa fins al punt d’
arribar amb epidèmies locals
Alguns bacteris són:
clamídies, els gonococs, els estafilococs i els estreptococs
Contagi directe: en
tossir, esternudar
Contagi indirecte: tovalloles, mans, mocadors, lents de contacte
toves, etc
En els nounats és
produeix per contaminació en el canal
del part, habitualment per genococs ( conjuntivitis gonocòccica) o per la
chlamydia trachomatis.
Han de tractar-se ràpidament
per evitar la pèrdua de la visió
SIMPTOMATOLOGIA:
Es caracteritza per: envermelliment, picor,
inflamació, sensació d’un cos estrany en parpellejar, inflor a les parpelles,
excés de sensibilitat de l’ull a
la llum (fotofòbia) i secreció mucosa de pus.
TRACTAMENT:
Conjuntivitis: neteja dels ulls amb aigua o sèrum fisiològic
En el cas que siguin víriques: es
curen soles com els refredats.
Conjuntivitis bacterianes: antibiòtics
locals en forma de col·liri o crema ocular
Rentar-los en cura per eliminar-ne el
pus i les crostes i eixugar amb una tovallola neta.
PREVENCIÓ:
Mesures higièniques com:
-Rentar-se
les mans amb freqüència
- No
tocar-se ni gratar-se els ulls
- No
fer servir tovalloles o llençols d’ una persona infectada.
informació adicional:
.jpg)
SIDA
La Sida és una malaltia que afecta a les persones que han sigut infectades per el virus de la immunodeficiència humana (VIH). És diu que si algu pateix aquesta malaltia, el seu organisme no és capaç d' oferir una resposta immune adequada contra les infeccions.
.jpg)
CAUSES I VIES DE CONTAGI:
Es causada per un virus denominat virus VIH o virus del sida.
les possibles vies de contagi són:
-Per contacte sexual
-Per via parentenal ( tranfusions de sang, òrgans trasplantats, inseminació artificial,etc.)
-Via intrauteriana o perinatal: quan la mare li passa el virus del Sida al seu fill durant la gestació, en el part o mitnjançant la lactància.
-no hi ha evidència que hi hagi unes altres vies de contagi.
PRERÍODE D' INCUBACIÓ:
Quan fa entre 1 i 6 setmanes que el virus ha entrat a l' organisme, comença a desenvolupar els anticossos.
Una persona infectada pot trigar molts anys a presentar-ne els símptomes.
SIMPTOMATOLOGIA:
Té 3 fases:
1) fase d' infecció aguda: febre, cefalea, nàusees, diarrees i sensació de malestar. ( fase molt contagiosa)
2) fase asimptomàtica: pot durar 10 anys o més. Febre, suors nocturnes, pèrdua de pes, diarrees persistents, etc.
3) Fase simptòmatica: pèrdua de força muscular, disminució de facultats mentals, pàralisi, disminució visual, diarrees, pèrdues de pes i de gana, cansament...
TRACTAMENT:
Ha de ser receptat per el metge però el més afectiu és una combinació de 3 medicaments.
PREVENCIÓ:
- S' ha de fer ús del preservatiu
-No s' han de consumir drogues per via intravenosa
-En el cas de les dones, evitar quedar-se embarassades
AL DAVANT D' UN TEMA TAN SERIÓS, he trobat un video de caricatures per a prevenir el sida, és molt graciós, recomano veure'l:
MENINGITIS
La meningitis és una malaltia poc freqüent. S´infecten les membranes que envolten el cervell i la medul.la espinal.
Els grups de Meningitis: són produïdes per un virus ( viriques) i les produïdes per bacteris ( bacterianes)
Acostumen a presentar-se en petits brots o epidèmies a l' estiu i a la tardor, es transmeten a través de la saliva o els excrements.
EN EL CAS DE MENINGUITIS BACTERIANA:
CAUSES I VIES DE CONTAGI:
Es solen trobar a la gola i al nas, només en alguns casos penetra o passa al cos mitjançant la sang que és quan és produeix aquesta malaltia.
PRERÍODE D' INCUBACIÓ:
En general és inferior a 4 dies però pot arribar a prollongar-se fins a 10 dies.
SIMPTOMATOLOGIA:
Febre elevada, mal de cap intens, rigidesa al clatell, vòmits.
pot arribar a produir somnolència, confusió mental i erupció cutània.
TRACTAMENT:
Hospitalització i aïllament.
COMPLICACIONS O SEQÜELES:
Sensorials: sordesa, ceguesa, etc.
motores: aràlisi celebral
Psiquiques: retard mental
PREVENCIÓ:
Les persones que estan en contacte amb els malalts han de prendre un medicament preventiu durant uns dies, també s' han de vacunar.
he trobat un video que ho explica més clarament d' una forma divertida!
LA LAMBLIOSI
La lambiliosi és el paràsit més freqüent, responsable de la majoris de les diarrees en les escoles.
Afecta sobre tot als nens de 2 i 3 anys.
CAUSES I VIES DE CONTAGI:
causa: pèrasit intestinal miscroscòpic.
via de transmissió: via oral per ingestió d' aigua o aliments contaminats, també pot ser per el contacte de una persona o una transmissió oral-fecal.
PRERÍODE D' INCUBACIÓ:
Entre 1 i 4 setmanes.
SIMPTOMATOLOGIA:
Diarrea líquida acompanyada de nàusees, disminució de la gana i molèsties adbominals o restrenyiment en algún cas.
COMPLICACIONS O SEQÜELES:
S' han de tractar ja que entre un 30 i 50% desenvolupen diarees persistents..
PREVENCIÓ:
Cal seguir un tractament antiparasitari receptat per el metge.
básicament hem de optar per la higiene: rentar-se les mans abans i després de menjar, quan anaem al bany...
Gastronteris aguda infecciosa.
La gastronteritis aguda infecciosa és tracta d' una inflamació de l'estómac i de l'intesti.
CAUSES I VIES DE CONTAGI:
Amb els infants podem observar que el virus és manifesta més a l'hivern.
la resta de les causes son bacterianes.
També la pot produir un paràsit anomenat giardia lamblia.
Vies de contagi: Normalment es produeixen per via oral, encara que també es pot Transmetre a través d' eliments contaminats.
SIMPTOMATOLOGIA:
Dolors abdominals: nàusees, diarrees, vòmits, febre i malestar en general
Les diarrees poden ser: aquoses, amb pus, sang o moc.
TRACTAMENT:
Prevenir la desidratació
COMPLICACIONS O SEQÜELES:
Normalment no trobem seqüeles ni complicacions.
PREVENCIÓ:
Hem de tenir principal cura amb les mesures higièniques
enllaços: com prevenir la gastronteritis.
LEGIONEL.LOSI
La legionel.losi és un tipus de pneumònia atipica
la població amb més risc de patir aquesta malaltia són: persones immunodeprimides, persones amb més de 50 anys, infants, fumadors i malalts crònics.
CAUSES I VIES DE CONTAGI:
Produïda per un bacil que creix en tota mena de llocs relacionats amb l' aigua. Es transmet inhalant aerosols.
PRERÍODE D' INCUBACIÓ:
Els símptomes apareixen entre els 2 i 10 dies a manifestar-se.
SIMPTOMATOLOGIA:
Símpotmes difusos --> febe, malestar general, mal de cap..
S' ha de detectar amb temps perqué podría provocar la mort.
S' acostuma a diagnosticar de manera ràpida, ja que quan apareix un cas mai va sol, comporta altres malalties.
TRACTAMENT I PREVENCIÓ:
Hi ha un antibiòtic molt eficaç ( eritromicina).
És recomana que la temperatura de l' aigua sigui inferior als 20º C o superior als 60º
He trobat molta informació i videos al youtube de la legionel.losi i crec que és un tema del qual tots hauriem d' estar enterats una mica, ja que ens podria afectar algun dia ja que tots anem freqüentment a insatalacions que tenen un alt risc.:
http://vimeo.com/27752891 ( és amb anglés)
dimecres, 23 de maig del 2012
ASMA BRONQUIAL
L' asma és una malaltia de l' aparell respiratori que es manifesta d' una manera més o menys sobtada, amb dificultats per respirar.
Pot reapareixer un cop passada.
CAUSES I VIES DE CONTAGI:
Normalment prové de alèrgia al: pol.len, pols, els àcars..
Les possiblitats són molt diverses: exposicions a corrents d' aire, fred de manera brusca, causes psicològiques, hipertensió pulomnar...
He trobat un pdf molt interesat que només parla de l' asma.
http://www.saas.ad/LinkClick.aspx?fileticket=kHT8gDXkdeo%3D&tabid=140
http://concello.wordpress.com/2012/04/30/dia-internacional-da-asma/
Pot reapareixer un cop passada.
CAUSES I VIES DE CONTAGI:
Normalment prové de alèrgia al: pol.len, pols, els àcars..
Les possiblitats són molt diverses: exposicions a corrents d' aire, fred de manera brusca, causes psicològiques, hipertensió pulomnar...
SIMPTOMATOLOGIA:
-tos
-sorolls sibilants
-dificultat per respirar
-fatiga
-estat d' angoixa
-sudoració
-pell freda
Es pot presentar exclusivament --> tos persisten, opressió toràcica
el símptomes tenen predomini nocturn.
TRACTAMENT:
El metge ens farà un tractament adequat segons la causa.
COMPLICACIONS
O SEQÜELES:
Si perdura aquest amsma pot derivar en emfisemes.
PREVENCIÓ:
Més mesures higièniques, disminuir la presència d' acars, no fumar, utilitzar humificadors, aspiradors en filtre..
He trobat un pdf molt interesat que només parla de l' asma.
http://www.saas.ad/LinkClick.aspx?fileticket=kHT8gDXkdeo%3D&tabid=140
Pneumònies agudes
.jpg)
LA PENUMÒNIEA és una inflamació als pulmons
que provoca una dificultat a l'hora de respirar. I es molt freqüent en
infants menors d' un any.
CAUSES I VIES DE CONTAGI:
Produïdes per virus --> Sincitial, parainfluença, adenovirus
Menys freqüència per bacteris --> PNEUMOCOCS, HAEMOPHILUS INFLUENZAE,
KELBSIELLA PNEUMONIAE, LEGIONELES, RICKETTSIA
Poc habitual que siguin provocades per: Protozous, fongs o substàncies químiques
El 75% és produeixen a l’hivern.
SIMPTOMATOLOGIA:
Varia segons l' origen, l' edat les circumstancies personalts etc.
En general es presenta en forma de cirisi aguda amb clfreds bruscos,
suduració i dolor.
Posible febre alta i tos
Disminació de les defenses, signes d' insuficiència respiratòria (dispnea)
i cianosi ( color blavós de la pell.)
Acaba de manera ràpida i espontànea.
TRACTAMENT:
Només es requereix hospitalització en casos greus.
Cal seguir el tractament amb antibiòtics
Les pneumonies víriques es curen soles i
acostumen a desaparèixer de manera espontània.
És decomanable el: repòs, ingerir aigua per
idratar-se i seguir el trctament farmacològic.
COMPLICACIONS O SEQÜELES:
Encara que sigui una malaltia greu sabem que pot tenir
una total recuperació al cap d' una setmana.
Podem observar complicacions que afecten el sistema
pulmonar.
PREVENCIÓ:
Prendre
els antibiòtics recomanats per el metge i estar en repòs a casa els dies que
faci falta.
REFREDAT COMÚ:
Causa i via de transimissió:
És una infecció vírica de curs benigne. Pot estar causat per virus diferents, però el més freqüent és el rinovirus, responsable d'entre el 25% i el 30% dels episodis patològics. Es transmet d' una persona a una altre per via aèria en tossir o esternudar ( gotetes de Flügge).
Simptomatologia:
Sol durar entre 3 i 4 dies i es presenta amb mal de coll, rinorrea ( selecció abundant de mocs), mal de cap, tos, esternuts, i de vegades febre baixa.
Tractament i cures:
És simptomàtics. S' ha de procurar alleujar l' obstrucció nasal amb sèrum fisiològic, i administrar molts líquids i algun antitèrmic si puja la febre.
L' ambient ha de ser humit per facilitar la respiració.
BROLQUIOLITIS.
És una infecció vírica aguda del tracte respiratori inferior que afecta lactants i infants petits. És caracteritza per una dificultat per respirar,sibilacions ( xiulets al pit en respirar) audibles i sorolls crepitants.
Acostuma aparèixer en epidèmies principalment als menors de 18 mesos.
CAUSES I VIA DE CONTAGI
La principal causa es el virus sincitial i el virus de la parainfluença3.
El contagi és directe i es contagia facilemnt en estorundar o tossir
Els més propensos a tenir la malaltia són els nadons i els infants i també amb símptomes més greus que els adults
PERÍODE D' INCUBACIÓ
S' ha de reposar durant 2 i 8 dies.
SIMPTOMATOLOGIA
Al principi de la malaltia podem trobar símptomes catarrals i febre.
Però com hem dit abans podem trobar dificultats al respirar i una tos intensa i persistent.
TRACTAMENT
NO hi ha un tracatament específic molt eficaç.
S' utilitzen medicaments per fer baixar la febre, millorar la ventilació pulmonar i si es molt greu es recomana la hospitalització.
COMPLICACIONS O SEQÜELES
Amb la fase aguda no tenen importància:
Hem d' afegir que aquesta malaltia està relacionada amb la mort sobtada, l' asma i amb malalties pulmonars cròniques en les persones adultes, però no es pot corraborar amb absoluta seguretat
PREVENCIÓ
Immunoglobulina específica en contra dels virus en casos de risc.
Acostuma aparèixer en epidèmies principalment als menors de 18 mesos.
CAUSES I VIA DE CONTAGI
La principal causa es el virus sincitial i el virus de la parainfluença3.
El contagi és directe i es contagia facilemnt en estorundar o tossir
Els més propensos a tenir la malaltia són els nadons i els infants i també amb símptomes més greus que els adults
PERÍODE D' INCUBACIÓ
S' ha de reposar durant 2 i 8 dies.
SIMPTOMATOLOGIA
Al principi de la malaltia podem trobar símptomes catarrals i febre.
Però com hem dit abans podem trobar dificultats al respirar i una tos intensa i persistent.
TRACTAMENT
NO hi ha un tracatament específic molt eficaç.
S' utilitzen medicaments per fer baixar la febre, millorar la ventilació pulmonar i si es molt greu es recomana la hospitalització.
COMPLICACIONS O SEQÜELES
Amb la fase aguda no tenen importància:
Hem d' afegir que aquesta malaltia està relacionada amb la mort sobtada, l' asma i amb malalties pulmonars cròniques en les persones adultes, però no es pot corraborar amb absoluta seguretat
PREVENCIÓ
Immunoglobulina específica en contra dels virus en casos de risc.
TOS FERINA
És una malaltia respiratòria que consiteix en una tos intensa i persistent.
Edat de més incidència entre 2 i 5 anys. pot ser molt greu en els lactants de menys d' un any.
A escala mundial, s'estimen entre 30 i 50 milions de casos de tos ferina i vora 300.000 morts anuals. Malgrat una alta cobertura vacunal amb DTP i vacunes DTaP, la tos ferina és una de les causes principals de morts evitables per vacuna a escala mundial. La majoria de les morts ocorren en infants joves bé sense vacunar o sense completar les dosis vacunals; tres dosis de la vacuna són necessàries per a la protecció completa contra la tos ferina. Un noranta per cent de tots els casos ocorren en el món en vies de desenvolupament. Els nens tendeixen a agafar-lo més freqüentment que els adults.
CAUSES I VIES DE CONTAGI
Està causada pel bacteri Bordotella pertussis i escontagia per via àeria ( gotes Flügge) en tossir o esternudar.
PERÍODE D' INCUBACIÓ
Entre 7 i 10 dies
SIMPOTOMATOLOGIA
En principi els símptomes s'assemblen força als d'un refredat normal. Els símptomes es diferencien en tres fases:
1-
Període catarral: tos lleu, esternuts, llagrimeig i febre poc
elevada que dura entre una i dues setmanes.
2-
Dura entre quatre i sis setmanes. La tos s'agreuja i es torna
convulsiva, sobre tot a la nit. La dificultat per respirar pot
provocar una coloració blavosa de la pell. Es poden expulsar flegmes
i poden aparèixer vòmits.
3-Es
van atenuant els símptomes de la malaltia.
TRACTAMENT
En el cas de nadons requereix una atenció meticulosa, i és probable que sigui ingressat al' hospital
Cal extremar les mesures higièniques i propiciar una atmosfera d' aire pur, estades prolongades a l' aire lliure i un clima d' altura.
COMPLICACIONS O SEÜELES
Hi pot haver complicacions respiratòries, sobre tot en lactants com la broncopneumònia i complicacions neurològiques com l'encefalopatia
PREVENCIÓ
S'hi
immunitza amb la vacuna específica. Els infants afectats que estan
escolaritzats han de quedar-se a casa fins que han seguit el
tractament durant cinc dies.
LA DIFTÈRIA
PRINCIPALS ZONES DEL MÓN AFECTADES PER LA DIFTÈRIA.
El
nom “Diftèria” prové de la paraula grega διφθέρα
que vol dir membrana, i és una malaltia infecciosa aguda epdèrmica.
Es caracteritza per l'aparició de falses membranes, firmament
adherides, d'exsudar fibrinòs, que es formen principalment a les
superfícies mucoses de les víes respiratòries i també a les
digestives superiors. També es pot dir enfermetat de “coll de
toro”.
Es tracta d' una malaltia aguda molt infecciosa que es manifesta bàsicament durant la infància entre 1 i 5 anys.
Acostuma a afectar --> les amígdales, la gola, el nas o la pell
Es tracta d' una malaltia aguda molt infecciosa que es manifesta bàsicament durant la infància entre 1 i 5 anys.
Acostuma a afectar --> les amígdales, la gola, el nas o la pell
CAUSES I VIES DE CONTAGI:
Característiques del bacteri:
- Gram-positiu ( bacteris els quals amb la tinció de Gram es tenyeixen de blau o lila)
- Aèrobi
- Catalasa positiva
- QuimioorganòtrofaLa malaltia es transmet als altres per mitjà del contacte directe amb esternuts, la gola, els ulls, la pell o qualsevol altre tipus de secreció dels malalts.PERÍODE D' INCUBACIÓ:
Al cap de 5 dies de l' exposició a la diftèria,es forma un exsudant d' un blanc grisenc que afecta a les superfícies del nas i la gola.
SIMPTOMATOLOGIA:
La diftèria es pot mostrar a dues zones diferents ( la gola i el nas o la pell) i per tant, té diferents símptomes per a cada zona:- Gola i nas: Es produeix un augment a la gola, també, un augment lleu de la temperatura corporal i finalment podem trobar nòduls limfàtics inflamats. Amés, es pot acabar formant una nova membrana a la gola.
- Pell:
Els símptomes de la pell solen ser molt dolorosos, ja que observem
que la pell se'ns boteix i se'ns queda irritada ( color vermellòs).
*Alternativament, una persona que pateix diftèria pot no patir cap símptoma. També es poden reconèixer alguns principis d'infeccios, cutànees, vaginals , conjuntives oculars o fins i tot alguna que d'altre infecció a l'oïda.
TRACTAMENT:
Normalment es tracta la diftèria prevenint-la a partir d'una vacuna, la qual es combina amb la vacuna del tètan i la de la tòs ferina. Aquesta vacuna és triple i és coneguda com la DTP.
COMPLICACIONS I SEQÜELES:
Ls diftèria,si no és tractada correctament, pot agreujar-se i derivar en complicacions que afectin al ronyó,al cor i al sistema nerviós, amb la qual cosa pot provocar una paràlisi.
entre un 5 i un 10% dels casos moren.
PREVENCIÓ:
- Mantenir un control adequat de la DTP
- Intentar no estar en contacte amb cap malalt i si no és el cas, fer alguna que d'altra revisió per tal de prevenir l'enfermetat ( pendre aintibiòtics, fer anàlisis, etc)
- Els malalts s'han de tapar la boca a l'estossegar amb un mocador per evitar el contagi als altres
- És
molt recomanable vacunar-se
dimarts, 22 de maig del 2012
LA TUBERCULOSI:
És una malaltia infecciosa contagiosa, que es
pot manifestar com a aguda o en forma crònica. Produïda per mycobacterium
tuberculosi, que pot afectar qualsevol teixit de l’ organisme, però sol estar
localitzat als pulmons
¼ de població està afectada però la majoria no
mostra signes de la malaltia.
CAUSES
I VIES DE CONTAGI:
Es transmet principalment per l’ esput (
flegma exectorada) contaminant, o a través de les microgotes que queden suseses
en l’ aire en esternudar, tossir, parlar, cantar o riure.
PERÍODE
D’ INCUBACIÓ:
No té un període d’ incubació específic ja que
és una malaltia infecciosa i depen de cada persona i de si pren el medicament de
forma correcta
SIMPTOMATOLOGIA
Els símptomes
comuns són; febre, fatiga, sudoració nocturna, perdua de gana i perdua de pes.
És pot
enregistrar febrícula ( febre lleu), variacions amb el caràcter, disminució del
rendiment escolar, anorèxia i pèrdues de pes.
TRACTAMENT
Cal fer un internament incical perquè la
infecció no es prolongui.
El tractament és realitzara amb drogues
antituberculoses, amb dosis orals diàries de drogues diverses que poden
incloure diferents combinacions.
Dura entre sis mesos i dos anys.
COMPLICACIONS
O SEQÜELES
Si la tuberculosi pulmonar no es tracta a
temps pot causar un dany als polmons permanent. També la resistència a la droga
o la reaparició de la malaltia
PREVENCIÓ
-si
tens tos durant dues o tres setmanes, ves al metge.
-Les
persones que conviuen amb un malalt de tuberculosi s’ ha de fer la prova de
tuberculina per saber si els ha encomanat la infecció.
-prendre
el medicament de la infeccio que impedeix que el microbi de la tuberculosi s’
activi o es desperti.
-Es cura
completament si es segueix tot el tractament
dilluns, 14 de maig del 2012
Parotiditis o Galteres.
És poden dir Galteres o pariotiditis amb els nens. És una malaltia que apareix normalment amb la infància i afecta sobretot al teixit glandular i nerviós.
Es caracteritza per una tumefacció de les grandules salivals.
Les galteres en l'actualitat són pocs comuns a causa de l'ús de la vacuna. Si el nen no ha estat vacunat pot tenir risc de sofrir-les en l’ embaràs .
Els nens de principis dels 60 sovint van sofrir de galteres. Després a partir de 1967 en començar a usar-se la vacuna la incidència de la malaltia gairebé va desaparèixer. Les galteres es poden prevenir mitjançant la vacunació.
Aquesta vacuna és la MMR és contra el xarampió les galteres i rubèola. La immunització, que es dóna generalment als nens de 12 a 15 mesos d'edat.
Encara que si incidència és menor la malaltia encara pot aparèixer en nens que no han estat sotmesos a programes de vacunació. Les galteres són contagioses per això és important saber els els signes i símptomes.
Símptomes i signes de galteres:
• Inflor i dolor a banda i banda de les galtes. On estan les glàndules salivessis. Dolor en empassar i mastegar
• Febre alta (de 38 º d'ara endavant) durant 3 a 5 dies
• Mal de cap
• Nàusees
• Vòmits
• Inflamació i dolor en les articulacions, en els nens dolor en els testicles.
• Debilitat
Incubació del virus
• És importants saber que 1/3 de persones infectades de galteres pot no mostrar inflamació evident. El període d'incubació vària entre 12 a 25 dies. Com a regla general s'ha de mantenir als nens amb galteres a casa fora del contacte amb altres nens.
Durada del la malaltia
• Els nens solen recuperar-se de les galteres en uns 12 dies, es triga una setmana perquè vagi descendint l'inflor en cada glàndula.
Si sospites el nen té galteres
Cridar al metge comentant-li els símptomes i si fos necessari acudir al consultori perquè examini al nen. En metge et donarà les instruccions necessàries per tractar al nen a casa.
• Necessitarà descansar sobretot al principi.
• Que portis un seguiment de la temperatura corporal del nen.
• Prendre líquids (excepte sucs cítrics, no suc de taronja, llimona o similar)
• Dieta tova, aliments fàcils d'empassar.
• El nen no té perquè estar en llit, pot estar assegut o jugant però sense realitzar activitats que li cansin.
• Consulta amb el pediatre quan pot anar de nou al col•legi.
• El pediatre et recomanarà paracetamol o un ibuprofeno per baixar la febre. A més aquests medicaments ajudessin a disminuir el dolor. No s'ha de donar aspirina a nens amb malalties virals, el seu ús en aquests casos s'associa al síndrome de “Reye” que pot conduir a una insuficiència hepàtica.
• En cas que les galteres afectin als testicles el pediatre pot prescriure altres medicaments per al dolor i a inflamació, també recomanar l'ús de draps calents per ajudar a mitigar les molèsties.
Font consultada:
Exantema sobtat
Malaltia vírica que afecta a nens/as entre els 6 mesos i 3 anys. És coneix també com a “sisena malaltia” atès que va ser descoberta després d'altres malalties exantemáticas com el xarampió, escarlatina, rubèola, varicel·la i la megaloeritema.
També s' anomena rosèola infantil. causada per l' herpes virus humà tipus 6.
Contagi: La infecció es transmet per les secrecions
respiratòries de nens/as malalts.
Incubació: Vària de cinc a quinze dies.
Simptomatologia: Febre alta (39-40ºC), que dura uns tres dies. Després
la febre desapareix sobtadament i apareix un exantema (taques en la pell) de
color rosa pàl·lid. Aquest exantema es localitza primer en el tórax i
posteriorment en el coll i la cara. Les
taques desapareixen en 2-3 dies i no s'acompanyen de picor ni descamació.
Altres símptomes són la inflamació de la faringe i un augment de la grandària
dels ganglis limfàtics del coll.
Tractament: antitèrmics tipus paracetamol durant el període febril.
Líquids abundants per a una bona hidratació fins que desapareix.
Prevenció: El nen/a malalt no ha d'acudir a l'escola.
http://www.hospitaldenens.com/fitxes-pediatria/exantema-subito
Contagi: La infecció es transmet per les secrecions respiratòries de nens/as malalts.
Incubació: Vària de cinc a quinze dies.
Simptomatologia: Febre alta (39-40ºC), que dura uns tres dies. Després la febre desapareix sobtadament i apareix un exantema (taques en la pell) de color rosa pàl·lid. Aquest exantema es localitza primer en el tórax i posteriorment en el coll i la cara. Les taques desapareixen en 2-3 dies i no s'acompanyen de picor ni descamació. Altres símptomes són la inflamació de la faringe i un augment de la grandària dels ganglis limfàtics del coll.
Tractament: antitèrmics tipus paracetamol durant el període febril. Líquids abundants per a una bona hidratació fins que desapareix.
Prevenció: El nen/a malalt no ha d'acudir a l'escola.
http://www.hospitaldenens.com/fitxes-pediatria/exantema-subito
diumenge, 13 de maig del 2012
La varicel·la
La varicel·la
és una malaltia comuna entre els nens, particularment entre els menors de 12
anys. Es manifesta amb l'aparició en tot el cos d'una erupció que produeix
picor, s'assembla a butllofes, i pot estar acompanyada per símptomes seudogripales.
En general, els símptomes desapareixen per si sols. No obstant això, a causa
que la infecció és molt contagiosa, es recomana que un nen amb la malaltia
romangui a la seva casa i descansi fins que els símptomes desapareguin.
La varicel·la és causada pel virus varicel·la. Per evitar que els nens contreguin aquest virus, han de rebre la vacuna contra la varicel·la, que sol administrar-se quan els nens tenen entre 12 i 15 mesos. A més, els Centres per al Control i la Prevenció de les Malalties (CDC, Centers for Disease Control) recomanen l'administració d'una vacuna de reforç a nens entre els 4 i 6 anys per a una major protecció. Així mateix, els CDC recomanen l'administració de dues dosis de la vacuna amb un interval de 28 dies com a mínim a les persones de 13 anys o més que mai hagin tingut varicel·la o rebut la vacuna contra aquesta malaltia.
Generalment, una persona té un episodi de varicel·la en la seva vida, però el virus que causa la varicel·la pot romandre en el cos en estat latent i manifestar-se en un tipus d'erupció cutània diferent conegut com culebrilla o herpes. La vacuna contra la varicel·la redueix considerablement les possibilitats que un nen contregui aquesta malaltia, però, de tota manera, pot tenir la “culebrilla”més endavant.
Símptomes
La varicel·la causa una erupció cutània de color vermell que produeix picor en la pell. Aquesta erupció apareix primer en l'abdomen, el rostre o l'esquena i, després, es propaga a gairebé totes les parts del cos, inclosos el cuir cabellut, la boca, el nas, les orelles i els genitals.
La varicel·la és causada pel virus varicel·la. Per evitar que els nens contreguin aquest virus, han de rebre la vacuna contra la varicel·la, que sol administrar-se quan els nens tenen entre 12 i 15 mesos. A més, els Centres per al Control i la Prevenció de les Malalties (CDC, Centers for Disease Control) recomanen l'administració d'una vacuna de reforç a nens entre els 4 i 6 anys per a una major protecció. Així mateix, els CDC recomanen l'administració de dues dosis de la vacuna amb un interval de 28 dies com a mínim a les persones de 13 anys o més que mai hagin tingut varicel·la o rebut la vacuna contra aquesta malaltia.
Generalment, una persona té un episodi de varicel·la en la seva vida, però el virus que causa la varicel·la pot romandre en el cos en estat latent i manifestar-se en un tipus d'erupció cutània diferent conegut com culebrilla o herpes. La vacuna contra la varicel·la redueix considerablement les possibilitats que un nen contregui aquesta malaltia, però, de tota manera, pot tenir la “culebrilla”més endavant.
Símptomes
La varicel·la causa una erupció cutània de color vermell que produeix picor en la pell. Aquesta erupció apareix primer en l'abdomen, el rostre o l'esquena i, després, es propaga a gairebé totes les parts del cos, inclosos el cuir cabellut, la boca, el nas, les orelles i els genitals.
L'erupció
comença amb diversos embalums vermells petits que semblen grans o picades
d'insectes. Després, es transformen en butllofes fràgils amb un líquid
transparent, que es torna tèrbol. Quan les butllofes es rebenten, deixen
petites ferides obertes que, en assecar-se, generen una crosta de color marró.
Les butllofes de la varicel·la solen mesurar menys d'una cambra de polzada d'ample, tenen una base vermella i apareixen en tandes en el transcurs de dos a quatre dies. L'erupció pot ser més extensa o greu en nens amb altres trastorns de la pell, com a èczema.
Alguns nens presenten febre, dolor abdominal, mal de coll, mal de cap o una sensació de malestar indefinit un o dos dies abans que l'erupció aparegui. Aquests símptomes poden durar alguns dies i la febre roman en el rang de 100° F a àdhuc mes 102° F (de 37.7° C a 38.8° C). En casos poc freqüents, la temperatura pot elevar-se. Els nens mes joves solen tenir símptomes més lleus i menys butllofes que els nens més grans o els adults.
En general, la varicel·la és una malaltia lleu, però pot ser greu en alguns lactants, adolescents, adults i persones amb sistemes immunitaris afeblits. Algunes persones poden presentar infeccions bacterianes greus relacionades amb la pell, els pulmons, els ossos, les articulacions i el cervell (encefalitis). En ocasions, àdhuc els nens amb sistemes immunitaris normals poden presentar complicacions a causa de la varicel·la; la complicació més freqüent és una infecció de la pell prop de les butllofes.
Les butllofes de la varicel·la solen mesurar menys d'una cambra de polzada d'ample, tenen una base vermella i apareixen en tandes en el transcurs de dos a quatre dies. L'erupció pot ser més extensa o greu en nens amb altres trastorns de la pell, com a èczema.
Alguns nens presenten febre, dolor abdominal, mal de coll, mal de cap o una sensació de malestar indefinit un o dos dies abans que l'erupció aparegui. Aquests símptomes poden durar alguns dies i la febre roman en el rang de 100° F a àdhuc mes 102° F (de 37.7° C a 38.8° C). En casos poc freqüents, la temperatura pot elevar-se. Els nens mes joves solen tenir símptomes més lleus i menys butllofes que els nens més grans o els adults.
En general, la varicel·la és una malaltia lleu, però pot ser greu en alguns lactants, adolescents, adults i persones amb sistemes immunitaris afeblits. Algunes persones poden presentar infeccions bacterianes greus relacionades amb la pell, els pulmons, els ossos, les articulacions i el cervell (encefalitis). En ocasions, àdhuc els nens amb sistemes immunitaris normals poden presentar complicacions a causa de la varicel·la; la complicació més freqüent és una infecció de la pell prop de les butllofes.
Contagi
La varicel·la és contagiosa des d’ aproximadament dos dies abans que aparegui l'erupció fins que totes les butllofes desenvolupin crosta. Si el seu fill té varicel·la, és important que no assisteixi a l'escola fins que les butllofes estiguin seques, la qual cosa generalment ocorre en una setmana. Si vostè no està segur de si el seu fill pot tornar a l'escola, consulti-ho amb el seu metge.
La varicel·la és molt contagiosa; la majoria dels nens els germans dels quals han tingut varicel·la també la pateixen (si encara no van tenir la malaltia o no van rebre la vacuna corresponent) i presenten símptomes dues setmanes després que el seu germà els ha presentat. Per evitar que el virus es propagui, asseguri's que els seus fills es rentin les mans freqüentment, en particular abans de menjar i després d'anar al bany. Si el seu fill té varicel·la, mantingui-ho el més allunyat possible dels germans que no estiguin vacunats.
Les persones que no hagin contret varicel·la o rebut la vacuna corresponent també poden contreure-la d'una persona que tingui els primers símpotmes.
La varicel·la és contagiosa des d’ aproximadament dos dies abans que aparegui l'erupció fins que totes les butllofes desenvolupin crosta. Si el seu fill té varicel·la, és important que no assisteixi a l'escola fins que les butllofes estiguin seques, la qual cosa generalment ocorre en una setmana. Si vostè no està segur de si el seu fill pot tornar a l'escola, consulti-ho amb el seu metge.
La varicel·la és molt contagiosa; la majoria dels nens els germans dels quals han tingut varicel·la també la pateixen (si encara no van tenir la malaltia o no van rebre la vacuna corresponent) i presenten símptomes dues setmanes després que el seu germà els ha presentat. Per evitar que el virus es propagui, asseguri's que els seus fills es rentin les mans freqüentment, en particular abans de menjar i després d'anar al bany. Si el seu fill té varicel·la, mantingui-ho el més allunyat possible dels germans que no estiguin vacunats.
Les persones que no hagin contret varicel·la o rebut la vacuna corresponent també poden contreure-la d'una persona que tingui els primers símpotmes.
La varicel·la i l'embaràs
Les embarassades i les persones amb problemes en el sistema immunitari no han d'estar prop d'una persona amb varicel·la. Si una embarassada que no ha patit varicel·la prèviament contreu la malaltia (especialment durant les primeres 20 setmanes de l'embaràs), el fetus corre risc de tenir defectes de naixement i la dona té el risc de patir més complicacions que si hagués contret la malaltia abans de quedar embarassada. Si la dona presenta varicel·la just abans o després que neixi el bebè, el nounat corre el risc de tenir complicacions greus de salut.
Si una embarassada ha tingut varicel·la abans de l'embaràs, el bebè està protegit contra la infecció durant els primers mesos de vida, a causa que la immunitat de la mare és transmesa al bebè a través de la placenta i la llet materna.
Prevenció
Els metges recomanen que els nens rebin la vacuna contra la varicel·la als 12 a 15 mesos de vida i que rebin una vacuna de reforç als 4 a 6 anys d'edat. La vacuna té al voltant d'un 70% a 85% d'efectivitat en la prevenció d'una infecció lleu i, més d'un 95% d'efectivitat en la prevenció de formes moderades o greus de la infecció. Per tant, encara que alguns nens que van rebre la vacuna contrauran varicel·la de tota manera, els símptomes solen ser molt més lleus que els de els nens que no han estat vacunats i contreuen la malaltia.
Els nens sans que han patit varicel·la no necessiten la vacuna, generalment compten amb protecció per a tota la vida contra la malaltia.
Tractament
La varicel·la és causada per un virus, per la qual cosa el metge no receptarà antibiòtics. No obstant això, és possible que es requereixin antibiòtics si les ferides s'infecten amb bacteris. Això ocorre amb bastant freqüència entre els nens, ja que generalment es graten o toquen la zona de les butllofes.
El metge pot receptar aciclovir, un medicament antiviral, a les persones amb varicel·la que corren el risc de tenir complicacions. El fàrmac, la funció del qual és disminuir la gravetat de la infecció, ha d'administrar-se durant les primeres 24 hores a partir de l'aparició de l'erupció. L’aciclovir pot tenir certs efectes secundaris, per això, només es recomana la seva administració quan sigui necessària. El seu metge pot indicar-li si el medicament és adequat per al seu fill.
Com bregar amb les molèsties de la varicel·la
- prepari banys en aigua freda o temperada cada tres o quatre hores durant els primers dies. Els banys de civada, disponibles en supermercats i farmàcies, poden ajudar a alleujar la malaltia- (Els banys no fan que l'erupció es propagui).
-Assequi el cos suaument sense fregar.
-Apliqui loció de calamina a les àrees amb “comezón” (però no l'apliqui en el rostre, especialment prop dels ulls).
-Prepari menjars freds, toves i fàcils de digerir, ja que la varicel·la a la zona de la boca pot dificultar menjar i beure. Eviti oferir al seu fill aliments que siguin molt àcids o salats, com el suc de taronja..
-Pregunti al seu metge o al farmacèutic sobre les cremes per alleujar el dolor que es poden aplicar en les ferides de l'àrea genital.
-Doni-li al seu fill “acetaminofeno” regularment per alleujar el dolor si té butllofes en la boca.
-Pregunti-li al metge sobre altres medicaments de venda lliure que alleugin la picor.
-Mai usi aspirina per baixar la febre o disminuir el dolor en nens amb varicel·la, ja que l'aspirina ha estat associada amb una malaltia greu coneguda com la síndrome de Reye, la qual pot produir insuficiència hepàtica i fins i tot la mort.
En la major mesura possible, eviti que el seu fill es grati. Potser, això sigui difícil per al seu fill; per això, vostè pot cobrir les mans del seu fill amb guants o mitjanes per evitar que es grati mentre dorm. A més, pot tallar-li les ungles i mantenir-les netes per disminuir els efectes per haver-se gratat, incloses les butllofes obertes i la infecció.
La majoria de les infeccions de varicel·la no requereixen tractament mèdic especial. Però algunes vegades, sorgeixen problemes. Cridi al metge en cas que el seu fill tingui el següent:
-febre que duri més de quatre dies o ascendeixi a més de 102° F (38.8° C)
-tos severa o dificultat per respirar
-àrees d'erupció que supuren pus (un líquid espès i incolor) o que es tornin ------- -vermelles, adolorides, inflades i calents
-mal de cap intens
--marejos inusuals o dificultat per despertar-se
-dificultat per poder veure llums brillants
-dificultat per caminar
-confusió
-aspecte de malalt o vòmits
-coll rígid
-Cridi al seu metge si creu que el seu fill té varicel·la, si té preguntes o si està preocupat per una possible complicació. El metge pot orientar-ho en el reconeixement de complicacions i en la selecció de medicaments que alleugin la picor.
Quan porti al seu fill al metge, avisi amb anterioritat que és possible que el seu fill tingui varicel·la. Això és important per evitar que altres nens en el consultori estiguin exposats al virus; per a alguns d'ells, estar exposats a la varicel·la pot causar greus complicacions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)